Tinc uns pares que em van tenir de molt jovenets i això fa que recordi perfectament quan van fer 40. Al meu pare li vaig regalar un llibre que es deia com el titol de l'entrada. Era molt divertit, amb diverses explicacions sobre la metamorfosi que comporta aquesta edat. Tot allò de la prova del llapis que ja s'aguanta sol sota el pit, la ja estimada i crònica cel.lulitis, o quan la perruquera et diu " aquest cop farem que les metxes et tapin aquestes quatre canes que tens".
Doncs bé, malgrat que hi ha evidentment uns canvis físics, jo vaig mes enllà i reivindico els grans canvis mentals.
Ets més segur, continues sense tenir clar el que vols, però no dubtes sobre el que no vols.
Probablement ja has tingut fills i et trobes en una etapa en que ja has deixat enrerre els xumets, bolquers i les males nits.
Professionalment pots no haver assolit el que volies, però t'hi has deixat la pell pel camí. Ara tot es secundari, si tens sort i fas el que t'agrada ho vius amb passió però no amb bogeria, si no, ho fas el millor que saps mentre aprofites la resta d'hores per gaudir del realment important.
Descobrim hobbies nous, llegim mes que mai, i escoltem música que ens recomanen els nostres germans petits i operes que flipen als nostres pares.
Però per sobre de tot aprens a valorar el que tens, a agrair cada dia que el teu fill et regali un somriure, que la teva parella t'estimi, i que tinguis familia i amics que siguin com son.
Evidentment sempre tindrem algun somni que mai cumplirem o algun viatge que mai farem, però als 40 lo important és intuir tot això i saber que no passa res.
En definitiva, crec que aquest canvi de desena implica continuar endavant sense presses com abans.
Així que sí, ja em podeu dir quarentanyera (que no quarentona que sona molt malament).
Petons madurets ;)
