Llaços fets de records

Jo soc una germana gran tardana, de fet tan tardana que vaig fer més el paper de mare que el de germana. Per voluntat pròpia, no per imposició.
El fet és que ara que el meu germà petit i únic està a punt de fer 17 anys, i estem esperant el nostre segon fill, he reflexionat molt sobre aquest tema.
Sempre hem tingut clar que no voliem només un fill, però hem passat per varies experiències que han fet que pensem en el per què d'un altre manera. Sempre pensem en la companyia que es fan mentre són petits, com jugaran, compartiran, etc. Però i després? Es evident que ser germans no vol dir ser semblants, compatibles o amics. Però s'han compartit tans moments, tantes vacances, tans matins, tanta familia, que hi ha records que es converteixen en llaços que ens uneixen d'una manera forta i especial, d'una manera amb la que no intervé ningú més. I això fa que en algun moment no es puguin compartir tots aquests records d'infància amb ningú més i t'adonis de la sort de tenir algú amb qui parlar del dia que al papa li vam regalar la moto, o quan la mama va encongir el jersei, de l'apartament de l'Escala o de l'arròs de la iaia Tina.
Infinita sort oi? Jo almenys ho crec així i cada 1 de Juliol agraeixo als meus pares que encara que tard en el temps, em regalessin un Marc.
Els germans no només són uns companys de jocs, sino uns llaços de records en el futur.
Cuidem-los.

Petons plens de records i moltes feliçitats tete!!

Sobre cartes, llibres i sentimens

He trigat quasi tres anys a tornar al món de la lectura. Les males nits i el cansanci feien que no arribés mai a llegir ni tres pàgines per molt bo que em semblés el llibre en questió.
Però ara he descobert que compartir la mitja hora d'abans d'anar a dormir amb el meu petit, i un llibre cada un, és una bona manera de tornar la món literari.
Tinc una gran amiga, la Gemmeta, que és una autèntica deboradora de llibres. Fa poc mentre compartiem un deliciós sopar a casa seva (Roser el repetirem aviat, no pateixis), ens va recomanar dos llibres. Jo acabava de llegir una d'aquelles històries màgiques del Murakami i ara em venia de gust algo més lleuger. De seguida va sortir amb un llibre amb un titòl que em va fer més por que gràcia: "La Societat Literaria i de Pastís de Pela de Patata de Guernsey".... UF! vaig pensar, i això será lleugeret???
Doncs no només és lleuger sino que també és divertit i encantador.
La creació del llibre ja és una mica particular doncs l'autòra M. A. Shaffer, va haber de deixar la novela per problemes de salut i va ser la seva neboda també escriptora, A. Barrows, qui la va acabar.
La història gira al voltant d'una escriptora anglesa que decideix escriure un llibre sobre l'ocupació alemanya de les illes del Canal de la Mancha, concretament de Guernsey. El que em va sorprendre és que el llibre és una succesió de cartes entre diferents personatges, i la manera tan original d'enganxar el lector amb aquest batibull de correspondència.
Vaig llegir-lo en un temps rècord, no podia parar. Així que l'altre dia quan el vaig tornar a les mans de la Gemma, em va fer una certa pena pq crec que el tornaria a llegir varies vegades.
Així que us el recomano totalment, i sobretot mil gràcies a la meva gurú literaria.