No soc apologista del metode Estivill en absolut, però tampoc coincideixo completament amb el "Besame mucho" i les teories del Carlos. Sempre he seguit una mica allò que el sentit comú i l'instint em deien. És cert que sent mare per primera vegada, tot és molt estressant però totes tenim un instint que ens guia.
Nosaltres a casa practiquem el que jo anomeno, "llit autobús", això vol dir que el peke ens fa visites nocturnes i puja i baixa segons li va bé. Ultimament aquest de tant en tant s ha convertit en un cada nit, amb les consequents incomoditats de dormir els tres més apretats que de costum.
Doncs bé aquest rollo ve perque l'altre dia em vaig trobar unes indicacions per les families que feien collit i mireu que deien...no té pèrdua:
No compartir la cama si alguno de los padres está enfermo o muy cansado.
Lo de malalt ho tinc clar i ho entenc, però per favor quin pare o mare d'un nen de dos anys no cau al llit i entra en son profun en menys de 5 segons??? Sempre estem "muy cansados"!!
Si se practica el colecho, los padres no deberán consumir sedantes, alcohol, drogas ni nada que produzca somnolencia. Mare meva quina burrada, però que ja no hi ha sentit comú.
Donde duerma el bebé deberá de ser una zona firme y limpia.
No trobeu que és bonissim. De fet no hi ha res millor que deixar dormir els nens emboltats de porqueria, així no surten asmatics.
No juntar hermanos mayores con bebés menores de 1 año.
Es tan facil dir-li al germà gran que el bebé que li està robant el protagonisme, també li ha robat el foradet al llit dels papes...
En fí, que cada familia faci el que vulgui, està clar. Però els que escriguin sobre un tema tan seriós com la criança dels fills que no ens tractin de burros, encandilats, o bruts, per favor.
Petons indignats
3 comentaris:
Hay gente pa to!! i, que per tal de "publicar", pues oye.. mira.. lo que haga falta. El que pasa es que coses tan poc series com aquesta, no s'haurian de publicar ni al full dominical de la parroquia.
Fora modes i teories, als par@s (que exerceisen com a tals),s'els desenvolupa un instint natural, una inteligencia emocional, que no està en cap tractat. Entre d'altres coses, perque no hi ha, cap patró que s'adapti a tots.No existeix el "pret a porter" de criança.
La criança de cada fill es com fer un traje a mida,on has d'anar ajustant,camviant,evolucionant,i adaptant,segons les caracteristiques de cada nen. TATI
hi ha persones que al ser pares i mares no se'ls desenvolupa cap instint... hi ha persones que deixen que els nens vagin plens de merda a l'escola, amb la mateixa roba tota la setmana, amb... és que no vull ni seguir. I potser a aquest pares els aniria bé una lectura tan bàsica com a aquesta, llàstima que aquests pares no saben ni com s'agafa un llibre.
una mestra.
Tens raò amb el que dius, hi ha gent molt poc preparada per ser pares, és una llastima que hi hagi tanta gent preparada que no ho pot ser. Gracies pel teu comentari
Publica un comentari a l'entrada