dissabte, 24 d’abril del 2010

Una història d'amor


El "flechazo" amb la medicina va començar durant la meva època escolar, amb una mítica sèria com va ser A cor obert. Aquell hospital bostonià amb una arquitectura maravellosa, els metges amb una saviduria sense fí i alguns amb una sensibilitat enorme, les relacions humanes que es succeien en els passadissos,... ni la posterior Urgencias, ni Anatomia de Grey han pogut millorar-la.
Com es obvi una visió falsa i utopica del que jo vaig creure que era la vida hospitalaria.
Els 10 anys que fa que soc metge m'han confirmat lo lluny que estem d'aquesta imatge.
Com totes les històries d'amor vam tenir una primera època de passió, una fase d'estabilitat i apatia, i algun que altre desacord. La veritat és que fa un any viviem una de les pitjors crisis que haviem tingut mai. La meva desilusió havia arribat a límits insospitats per una persona optimista com jo. Havia pensat en deixar-ho un temps, fins i tot en acabar definitivament.
De sobte fa uns dies, en plè merder de urgències, de gent i gent malalta, de feina i més feina, una iaiona em va donar la mà mentre jo intentava escoltar-li els pulmons, aleshores vaig mirar-li el ulls blaus i cansats i vaig pensar que valia la pena.
Aquesta feina es dura i moltes vegades desagraida, però de vegades hi havia moments com aquests que fan que t'oblidis de l'estres, del cansanci, dels desacord, i pensis m'agrada estar aquí i fer això.
De fet no sabria fer res més.
I així, una reflexió va portar a una altre, i el sentiment va tornar a aparèixer, no és la passió del principi, ni la rotina de després, ara és diferent, és un amor estable, de coneixença, de confiança, aquell que només surgeix amb el temps.
Així que reanudada la nostra història ara ens toca treballar-la per fer-la més forta, llimar les diferències, trobar punts intermitjos de consens. Està clar que no puc ser tant demandant però també tinc clar que no vull ser conformista. Hi ha molta cosa per fer, encara no se com, però això serà una altre dia, una altre reflexió.
En fi, feliç Sant Jordi amb retard.

Petons enamorats