La nostra familia ha crescut, desde Desembre som un més. El petit Adrià va neixer d'una manera dolça i familiar, rapid i efectiu.
En el precís moment que el vaig tenir a sobre per primera vegada, em vaig tornar a enamorar. Com és possible? Em mirava amb aquells ullets blaus i em va tornar a passar, atrapada per sempre. Em pensava que l'experiència amb el segon seria diferent, potser no tan intensa, però m'equivocava de ple.
A poc a poc ens hem anat coneixent i acostumant els uns als altres. A vegades és un caos, pero cada cop més les coses surten rodades i la felicitat es multiplica.
Han estat dos mesos en els que he pogut comprobar que és cert que l'experiència és un grau, però també que mai pares d'apendre coses noves pq cada nen és un món i s'ha de descobrir cada dia. Definitivament i tal com em va dir una bona amiga amb qui sembla que ens agrada compartir maternitats, amb el segon ho fas tot igual de malament però amb molta més calma.
En fi, crec que el petit es mereixia una entrada al blog, i jo una petita reflexió.
Petons amb gust de mantega
