Fa molt temps vaig llegir un llibre titulat "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus", no em va semblar un llibre massa bo en el seu moment, però he de reconeixer que hi havia descripcions molt bones. Una de les que més em va agradar va ser la definició dels homes com a gomes elàstiques i les dones com onades del mar. Amb el temps m'he sentit plenament identificada amb aquesta definició. A vegades em sento contenta, amb bon humor i ganes de fer mil coses, i de sobte la llum es fa més tenue i només em ve de gust estar trista i mantenir aquest estat de melancolia mentre algú (sempre el mateix pobre Vicens) m'abraça sense dir res, només acompanyant-me. Evidentment com a metge se el que és el cicle hormonal i l'efecte que té, però els que em coneixeu sabeu que sempre m'agrada enfocar les coses desde un punt de vista menys terrenal, i en aquest cas prefereixo dir que és la lluna la que ens influeix.
Però avui no és un dia d'aquests. Avui éstic en "la cresta de la ola", em sento feliç, contenta. És clar que el fet d'estar de vacances a Porto, de retrobar-me amb gent que aprecio, i disfrutar d'aquesta preciosa ciutat, té molt a veure.
En fi, us deixo aquest magnific classic d'un dels meus grups preferits (mai agrairé prou al meu amic David que em fes descubrir les cares B)
Petons surferos.
I don't care if Mondays black
Tuesday Wednesday heart attack
Thursday never looking back
It's Friday I'm in love
