divendres, 25 de febrer del 2011

... i un any sense l'angel


I ara també fa un any que vam perdre un angel, i en aquest temps han passat moltes coses, pero el record continua present i necessari, ara ja menys dolorós pero igual de intens.
Un petó i gràcies estiguis on estiguis.

El 1er any de casats





Ara fa un any vaig tenir l'honor i el privilegi de ser la padrina de casament dels meus amics de l'anima, el Pedro i la Marta. El casament va ser maravellós i sobretot original pq anavem tots disfressats. Aquest cap de semana celebren el primer aniversari, i amb molta pena no hi podrem ser pq la logistica infantil no ho fa possible, pero volia fer una entrada per recordar aquell dia i per desitjar que continuin sent tan feliços fins l'eternitat, i que ens permetin compartir-ho amb ells com fins ara.
Us deixo amb unes imatges d'aquell dia, resaltant dos moments especials, el primer quan el Simão va dir a sa mare que s'havia equivocat al cantar la cançó i el segon les llagrimes d'emoció del Pedro.

Um ano atras tive o honor e privilegio de ser a madrinha do casamento dos meus amigos da alma, o Pedro e a Marta. O casamento foi maravilhoso e especialmente original pq andavamos todos mascarados. Este fim de semana celebram o primer ano de casados, e com muita pena nao vamos poder assistir pq a nova logistica familiar nao o faz possivel, mas queria fazer uma entrada para recordar o dia e para lhes desejar que continuem assim de felizes até o fim, e que nos permitam partilha-la com eles como até agora.
Deixo-vos com umas imagens desse dia, a resaltar dois momentos especiais, o primeiro quando o Simaozito disse a mama que se tinha enganado na musica, e o segundo as lagrimas d'emoçao do Pedro.
Adoro-vos