Collit

No soc apologista del metode Estivill en absolut, però tampoc coincideixo completament amb el "Besame mucho" i les teories del Carlos. Sempre he seguit una mica allò que el sentit comú i l'instint em deien. És cert que sent mare per primera vegada, tot és molt estressant però totes tenim un instint que ens guia.
Nosaltres a casa practiquem el que jo anomeno, "llit autobús", això vol dir que el peke ens fa visites nocturnes i puja i baixa segons li va bé. Ultimament aquest de tant en tant s ha convertit en un cada nit, amb les consequents incomoditats de dormir els tres més apretats que de costum.
Doncs bé aquest rollo ve perque l'altre dia em vaig trobar unes indicacions per les families que feien collit i mireu que deien...no té pèrdua:

No compartir la cama si alguno de los padres está enfermo o muy cansado.
Lo de malalt ho tinc clar i ho entenc, però per favor quin pare o mare d'un nen de dos anys no cau al llit i entra en son profun en menys de 5 segons??? Sempre estem "muy cansados"!!

Si se practica el colecho, los padres no deberán consumir sedantes, alcohol, drogas ni nada que produzca somnolencia. Mare meva quina burrada, però que ja no hi ha sentit comú.

Donde duerma el bebé deberá de ser una zona firme y limpia.
No trobeu que és bonissim. De fet no hi ha res millor que deixar dormir els nens emboltats de porqueria, així no surten asmatics.

No juntar hermanos mayores con bebés menores de 1 año.
Es tan facil dir-li al germà gran que el bebé que li està robant el protagonisme, també li ha robat el foradet al llit dels papes...

En fí, que cada familia faci el que vulgui, està clar. Però els que escriguin sobre un tema tan seriós com la criança dels fills que no ens tractin de burros, encandilats, o bruts, per favor.

Petons indignats

Primavera

Oficialment ja estem a la primavera, i s'olora. Jo ja fa dies que noto a l'aire el perfum dels ametllers florits.
Els dies es començen a allargar, les temperatures es fan més suaus, i sense voler-ho notem que estem més sensibles. Hi ha persones que fins i tot es deprimeixen amb aquest canvi d'estació.
La veritat és que per mi és tot el contrari, em rebifa l'esperit.
I com que em sento tan primaveral he rentant una mica la cara al blog, donant-li un aire més florit, que us sembla? No admeto comentaris en contra perque m'ha donat molta feina.
Ja sabeu renovar-se o morir.

Petons renovats

But I still haven't found what I'm looking for

Potser soc inconformista, pot ser demano massa, pot ser visc en una realitat paral.lela, o pot ser he decidit no parar i continuar buscant.
Busco una feina que m'agradi i que em faci reconciliar amb la medicina, busco un lloc per viure que proporcioni bellesa i pau a la meva vida, busco viure una vida més tranquila, busco ser més bona amb la mare terra, busco cuidar el meu cos i la meva ment a parts iguals,... busco, busco i busco.
Algunes coses les he trobat, altres les trovaré,... o no, però continuaré buscant.
Hi ha gent que comparteix amb mi aquesta manera de ser cul inquiet que tinc, hi ha gent que no ho enten massa però que aguanta els meus canvis estoicament, i hi ha gent que no només no ho enten sino que està en clar desacord.
Però soc així, no hi ha més, no vull canviar aquesta part de la meva personalitat.
Què hi ha de dolent en els canvis? No diuen que adaptar-se a ells ens fa crèixer?
I sobretot....estic equivocada i la resta del món té raò?

I per posar música a les meves cavories, avui he escollit un altre clàssic que parla d'això, de buscar i buscar, i a més en aquesta versió gospel maravellosa.

Petons

El final de l'hivern

Tinc la sensació que durant les dues ultimes semanes he estat hivernant, he fet com molts animals que sobreviuen a l'hivern entrant en una espècie de son profund, fent que la seva activitat corporal sigui més lenta i la seva temperatura descendeixi per a estalviar energia.
Però la nevada de l'altre dia va ser reveladora, després d'això m'he començat a despertar.
Torno a la vida a poc a poc.
Ara però, la veig diferent, sempre es veu tot diferent després d'un trasvals.
Així que la meva tornada al mon dels vius la vull fer dedicant-vos un poema de Mario Benedetti als herois quotidians: als que lluiteu per un somni, als que no us deixeu ensorrar, als que ajudeu sense demanar res a canvi, ... en definitiva als que intenteu sobreviure de la millor manera.

P.D. Dedicat sobretot a la K pq el dia que va nèixer també nevava.

Petons quasi primaverals


No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

S'ha perdut un àngel

A on van els àngels quan es perden?

Al cor de les persones que els estimen.

Al meu ja hi ha un trosset pels teus ulls blaus i pel teu maravellós somriure.