La setmana passada vam vendre el nostre pis a Porto, i malgrat que la sensació de veure que erem lliures d'una hipoteca de 30 anys va ser moooooolt bona, no vam poder deixar de pensar en el que podia haver estat.
Vam recordar els nostres plans de futur inmediat quan no teniem en ment tornar a Catalunya. Coses que amb la distancia del temps i els kilometres, s'havien quedat arreconades en la memoria, i que al fer aquest viatge han tornat a sortir.
Ens vam imaginar al Vicens amb la bata verda d'una de les escoles del barri, recollint a l'Adrià a la "Academia das chupetas", i a nosaltres mateixos amb una projecció laboral ben diferent a l'actual.
Evidentment aquest moments d'anyorança i records amaguen dies de pluja, soletat, angoixes que sense saber perquè s'obliden amb més facilitat de la necessaria.
El cert és que vam tornar amb la tristesa d'haver tancat una ètapa més a la nostra vida i amb la sensació que en el nostre horitzó no torna a estar Porto, si més no per viure-hi.
Per nosaltres queda tot el que vam viure allà durant quasi 8 anys, coses bones, dolentes... i magnifiques! Ara ens toca gaudir-la d'una altre manera, però sempre tindrà un racó especial al nostre cap i al nostre cor.
