Friday I'm in love

Fa molt temps vaig llegir un llibre titulat "Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus", no em va semblar un llibre massa bo en el seu moment, però he de reconeixer que hi havia descripcions molt bones. Una de les que més em va agradar va ser la definició dels homes com a gomes elàstiques i les dones com onades del mar. Amb el temps m'he sentit plenament identificada amb aquesta definició. A vegades em sento contenta, amb bon humor i ganes de fer mil coses, i de sobte la llum es fa més tenue i només em ve de gust estar trista i mantenir aquest estat de melancolia mentre algú (sempre el mateix pobre Vicens) m'abraça sense dir res, només acompanyant-me. Evidentment com a metge se el que és el cicle hormonal i l'efecte que té, però els que em coneixeu sabeu que sempre m'agrada enfocar les coses desde un punt de vista menys terrenal, i en aquest cas prefereixo dir que és la lluna la que ens influeix.

Però avui no és un dia d'aquests. Avui éstic en "la cresta de la ola", em sento feliç, contenta. És clar que el fet d'estar de vacances a Porto, de retrobar-me amb gent que aprecio, i disfrutar d'aquesta preciosa ciutat, té molt a veure.

En fi, us deixo aquest magnific classic d'un dels meus grups preferits (mai agrairé prou al meu amic David que em fes descubrir les cares B)

Petons surferos.

I don't care if Mondays black

Tuesday Wednesday heart attack

Thursday never looking back

It's Friday I'm in love

Oxidum o com ser hippie i no morir en l'intent

Abans de marxar de vacances us volia deixar una nova entrada més dedicada als artistes propers. Avui toca les meves noies de Oxidum.

Darrera d'aquest nom s'amaguen la Mireia i l'Ariadna, dues ànimes tan diferents com iguals, que es van trobar al pati d'una escola i van decidir unir les seves increibles capacitats per crear coses boniques i el resultat ha estat un munt de magnifics collarets, braçalets, arrecades,... A part d'això, cal afegir que també treballen el ferro forjat fent capçals de llit, cartells, llums. Peçes maravelloses de veritat.

Jo en soc fan total, no només de les seves creacions, sino també d'elles com a persones. Alegres, vitals, pures, i hippies...molt hippies, fantasticament hippies, bona gent de veritat.

Amb elles he descobert un tipus de vida tranquila, sense horaris laborals estressants, una vida en la que cosir o fer mitja no és una manualitat exclusiva de les iaies, i en la que es viu al dia i no programant cada minut.

En fi, que us deixo unes fotos del seu treball pq us deleiteu.

I si voleu contactar només cal que envieu un mail a ariadna.dbs@gmail.com

Dia dels enamorats o el que és més important: aniversari del Carles

Mai m'ha agradat això de celebrar les coses perque a algú se li ha acudit fer un "dia de..." o sigui que evidentment no celebro el dia dels enamorats. Però aquest dia ha passat a ser una data especial al meu calendari desde fa 12 anys.

Vaig conèixer el Carles un dia que tornava d'entreno futbolero: ros, rossissim, amb ulls riallers, xerraire, i extremadament caballer per la seva edat (estava en plena preadolescencia).

De seguida em vaig adonar que compartiem algo més que el seu germà, de fet amb el temps he vist clarament que els nostres caracters son molt semblants, pot ser per això ens entenem tan bé.

Desde aleshores hem passat moltes coses junts, i el petit litus s'ha anat fent gran cada dia dels enamorats.

I avui ho torna a fer... un anyet més. Ja no és tan nen i evidentment tampoc tan innocent, però el temps no ens ha robat al petit gentleman dolç i sensible de fa 12 anys.

Feliçitats Carles! Que tinguis un dia molt feliç

Carnestoltes

Ara arriba el carnestoltes
anem tots a passejar
ens posem una disfreça
per saltar, cantar i ballar

Avui és el dia de convertir-nos en el que volguem, deixar la vergonya a l'armari i posar-nos una perruca. Jo ho tinc aparcat fins la propera semana...m'ha tocat anar de Lara Croft...uf amb les meves cuixotes us imagineu...

Però el Vivi avui ha fet la rua amb la guarderia, divertidissim.
L'any passat va ser una abella, i aquest ... s'ha pocoyoizat seguint la moda.
A que no heu vist un pocoyo tan guapo.
Va animeu-vos, deixeu comentaris i fotos de les vostres disfresses.

Talents ocults que es volen donar a conèixer (2a Part)

Hi ha amics amb els que convius diariament, n'hi ha d'altres amb els que et retrobes amb el anys, i n'hi ha que malgrat haver passat molts anys a prop, un dia de sobte teniu més coses en comú i l'amistat es torna més forta. Aquest últim cas és el que m'ha passat amb la Silvia. Ens coneixem desde els 5 anys, hem compartit escola, institut, amics, nits, i dies, però és curios que de sobte la vaig redescobrir fa uns anys, i m'encanta.

La Silvia va estudiar hosteleria i ha passat molts anys treballant pel món de la gastronomia, però desde fa poc i per causes personals (els fills sempre fan que veiem la vida d'una altre manera), ha decidit tirar endavant juntament amb la seva germana, un altre projecte, es tracta de galetes personalitzades. Vaig tenir la sort de que fossin el regal d'aniversari del Vicens petit, i van resultar un èxit total entre els nens de la festa (i no tan nens). Ara, uns mesos més tard, continuen en plena forma, enfornant galetes sense parar.

La Sivlia i la Marta han transmes tota la seva sensibilitat i talent en aquestes petites porcions de farina i mantega, i el resultat és absolutament deliciós.No deixeu passar la oportunitat de tastar-les.

Si voleu saber-ne més teniu el seu bloc "deliciosa martha" a l'apartat "val la pena visitar", o clickeu sobre el seu nom per enllaçar-vos directament.

Le hérisson o a una altre petita joia del cinema francès

"Me pregunto que es lo bueno del chocolate, la substancia en si misma o la tecnica de la muela que lo mastica"

Hi ha varies coses a la meva vida que m'encanten sense cap tipus de remei i perdent totalment l'objectivitat, com l'accent argentí o el cinema francès. No hi puc fer mes, però sempre que veig una pel.licula francesa em quedo maravellada. Pot ser per la llengua, una altre de les meves debilitats, per la dolçura extravagant dels dialegs, no ho se però el resultat és sempre el mateix.

L'últim descubriment ha estat aquesta pel.licula de Mona Achache basada en un llibre encara més genial (segons diuen) titulat "La elegancia del Erizo" de Muriel Barbery.M'ha seduit la història senzilla de tres ànimes solitaries que es troben en un bloc de pisos de luxe, els dibuixos de la protagonista, els ulls del veí japonès, però sobretot la interpretació de la portera.En fi, crec que és una pel.licula per disfrutar a soles o amb companyia però mai dels mais amb crispetes...jajaja una altre de les meves manies..

Petons cinèfils

El nostre petit canvi

Tal com havia dit, el dia 1 de Febrer ens uniem al projecte "un pequeno cambio", on haviem d'introduir un canvi en la nostra vida cotidiana per tal de fer la vida a la terra més sostenible.
No vaig poder fer-ho ahir per tema feina, però avui sí, així que aquí van les fotos.
El nostre cubell per l'escombreria organica, i el embolcall de tela per portar-me l'esmorzar o el berenar del peke.
Si és que ja ho deia el capità enciam: "Els petits canvis són poderosos" (us enrecordeu dels gestos que feia mentre o deia...divertidissim)
Petons

Talents ocults que es volen donar a conèixer (1a Part)

Que l'Anna té talent, no és res de nou, i menys ocult. Tots els que hem crescut al seu voltant ho hem pogut anar veient al llarg dels anys.
Doncs resulta que ja fa temps que es dedica a la creació d'aquests ninos i lampades tan genials. Fins i tot fa ninos personalitzats, és a dir que si voleu encarregar-li un ninot que s'assembli a algú només li heu de dir... no us sembla una idea divertidissima per un regal d'aniversari?
I les lampades, amb aquests papers tan colorits que al afegir-hi la llum agafen uns tons fanstastics que s'extenen per tota l'habitació...experiència propia.
I a més té un bloc on podeu pasejar-vos i corroborar tot el que dic, només heu de clicar a sobre el seu nom o a sobre de LaSoLa a l'apartat de blocs que "val la pena visitar".
Us deixo algunes imatges pq segur que valen més que mil paraules.
Enjoy