Mai m'ha agradat això de celebrar les coses perque a algú se li ha acudit fer un "dia de..." o sigui que evidentment no celebro el dia dels enamorats. Però aquest dia ha passat a ser una data especial al meu calendari desde fa 12 anys.
Vaig conèixer el Carles un dia que tornava d'entreno futbolero: ros, rossissim, amb ulls riallers, xerraire, i extremadament caballer per la seva edat (estava en plena preadolescencia).
De seguida em vaig adonar que compartiem algo més que el seu germà, de fet amb el temps he vist clarament que els nostres caracters son molt semblants, pot ser per això ens entenem tan bé.
Desde aleshores hem passat moltes coses junts, i el petit litus s'ha anat fent gran cada dia dels enamorats.
I avui ho torna a fer... un anyet més. Ja no és tan nen i evidentment tampoc tan innocent, però el temps no ens ha robat al petit gentleman dolç i sensible de fa 12 anys.
Feliçitats Carles! Que tinguis un dia molt feliç
1 comentari:
Gràcies Eva!! M'ha fet molt feliç llegir el teu comentari. La veritat és que la sort va ser meva de coneixe't. Vam parlar força estona (perquè ens encanta xerrar) i amb aquella edat, que no tenia res clar, el que sí vaig saber és que series la dona de la vida del meu germà o això és el que de bon principi vaig desitjar. El temps m'ha donat la raó i jo també he sortit guanyant. D'entrada, m'has convertit en tiet!! I el que és intangible, però igualment important, és que des de fa 12 anys tinc una persona importantíssima en el meu cercle vital.
Petons
Publica un comentari a l'entrada