30 de Gener - Dia de la Pau

"Si la metralleta

disparés bombons,

que dolça seria

la vida al món!"

Dia de reflexió.
Llastima que la Pau hagi de tenir un dia oi?

Por fin es Viernes

Avui uns bons amics s'han tornat a reunir musicalment desde feia temps per tornar a cantar aquelles cançons precioses que van escriure fa temps, i jo no he assistit pq estava sopant amb unes velles i belles amigues amb les que també hem parlat de música, spotify (com no),etc.
I ara al arribar a casa m'han vingut unes ganes bojes d'escoltar aquesta genial versió que va fer Ben Harper del Sexual Healing de Marvin Gaye mentre mirava la lluna. I he pensat...ja és divendres, pq no pot ser cada dia un divendres?...I per què no?
Així que clickeu sobre el titol de la canço, deleiteu-vos amb aquesta musica deliciosa i acabem la semana com la vam començar....Feliç Sant Divendres!
Gracies a tot@s per superar la primera semana de bloc.

Quan familia és algo més que sang

Avui necessito escriure quatre linies sobre algo que tothom sap, però que jo visc en primera persona, que tenim familia a la que no ens lliga la sang.

Després d'arribar a Portugal, terra maravellosa que ens va acollir durant 7 anys, la sensació de buit m'omplia el cor. Ciutat nova, gent desconeguda, clima diferent. Tot ens era agresiu, però la il.lusió per un progecte i aquell petit coret d'aventurer que tenim ens va fer continuar i quedar-nos malgrat un primer any molt complicat. La sort, el destí o el que volgueu va fer que un dia berenant al meu hospital coincidis amb una psicologa, molt alternativa i moderna pel que és el mon medic portugués, i desde aquest dia ja no ens hem separat. I no només això sino que a través d'ella vam coneixer gent maravellosa, destacant especialment el seu company de trifulgues domestiques i el seu "germà moçambicà". En definitiva, vam arribar a formar una familia en el sentit més ampli de la paraula. Dinar el diumenge, aniversaris, sortides, vacances,...

Gràcies per omplir el buit amb la vostra amistat i el vostre amor.

Us trobem a faltar ja ho sabeu.

Ens veiem al casament, felicitats amics!

Hoje preciso escrever quatro coisas sobre algo que toda a gente sabe, mas que eu vivo em primeira pessoa, que a familia nao é so sangue.

Depois de chegar a Portugal, terra maravilhosa que nos acolheu durante 7 anos, a sensaçao de vazio enchia-me o coraçao. Cidade nova, gente desconhecida, clima diferente. Todo era agressivo para nos, mas a ilusao por um projeto e aquel pequeno coraçao de aventura que temos fez que ficasemos embora ter um primer ano catastrofico. A sorte, o destino, o como queram chamar fez que um dia a lanchar no hospital encontra-se uma psicologa, alternativa e moderna de mais para a classe medica portuguesa, e desde esse dia nunca mais nos separamos. E nao so isso, se nao que por ela conhecimos gente maravilhosa, especialmente o seu companheiro de cenas domesticas e o seu "irmao moçambicano". De facto chamos a formar uma familia em todos os sentidos da palabra. Comida no Domingo, aniversarios, saidas, ferias,...

Obrigado por encher o vazio com a vossa amizade e amor.

Mil saudades, ja saben.

Vemo-nos no casamento, felicidades amigos!

La Mecanica del Corazón o una fàbula d'amor per nens grans

Uno: NO TOQUES LAS AGUJAS.

Dos: DOMINA TU CÓLERA.

Tres: NO TE ENAMORES NUNCA.

LA MECÁNICA DEL CORAZÓN DEPENDE DE ELLO

Aquest any els reis m'han regalat un llibre fantàstic que no podia deixar de comentar aquí. A més sense proposar-s'ho també m'han fet coneixer un grup de música.

Malgrat a l'autor no li agradi massa la comparació, té una certa similitud amb Tim Burton, motiu pel qual em vaig enamorar del llibre a la primera pàgina.

L'autor és un noi anomenat Mathias Malzieu (Montpellier, 1974), és autor de "38 mini westerns" i "Maintenent qu´il fair tout le temps nuit sur toi" que a part d'escriptor, és el cantant d'el grup Dionysos que té bastant èxit a França.

Doncs bé, el llibre comença amb un part ilegal a Edimburg el dia més fred de l'any, i amb el neixament d'un bebe amb un cor congelat, a qui li afegeixen un rellotge de cucu pq el seu cor no és pari. A partir d'aquí, les emocions, l'amor, els sentiments en general provoquen reaccions diverses en el cor mecanic d'aquest noi. I no explico res més pq us trenco l'encant d'anar descobrint fulla a fulla una història dolça sobre la vida d'un èsser diferent.

Així que avui dimecres un petit plaer visual i auditiu (l'ultim disc dels Dionysos té el mateix nom).

Us deixo un enllaç per escoltar la VSO del llibre.

Disfruteu.

http://www.youtube.com/watch?v=KI61nbTbR_g

Coffe Time o és el moment de fer un petit descans

Bon dia,
els que ja portem una estoneta treballant, i com és el meu cas davant l'ordinador manegant dades, necessitem fer un descans. Jo ara mateix em pendria un te latte, ensucradet ensucradet, amb una magdalena de gerds mentre miro per la finestra com plou....mmmm deliciós i gens recomanable pels que feu dieta eternament.
Però la realitat és que descanso els ulls i les mans i vaig a la sala d'infermeres i em prenc un cafè amb llet descafeinat, sempre pq sino em taquicarditzo, sense massa encant.
En fi, les coses mai poden acabar sent bones sino fem l'esforç pq ho siguin desdel principi oi?
Feliç Sant Dilluns!

Els petits canvis són poderosos

Aquí va la primera entrada amb substancia.
Fa temps que segueixo el bloc d'una familia gallega que ha decidit viure d'una manera alternativa i diferent. Em refereixo a part natural (tot i que jo com ja sabeu estic a favor del part natural però controlat o supervisionat per metges), educació a casa, reciclatge, manualitats,...
Bé doncs aquesta mare de familia ha decidit posar en marxa un progecte anomenat "un pequeno cambio" en el que ens proposa fer un canvi en les nostres vides per tal de fer que el món sigui una miqueta millor i no ens el carreguem tan aviat.
Proposa començar el 1 de Febrer, en que cada un de nosaltres haurà d'incorporar un petit canvi en aquest sentit dins la seva vida cotidiana, i així mes a mes fins el 22 d'Abril, dia de la terra.
Que us sembla?
Jo ja m'he afegit, pq això del reciclatge organic fins ara ho tenia una mica aparcadet o sigui que ja he aconseguit un petit recipient i l'hem col.locat estrategicament per no poder dir que no està a mà. Sí ja sé que és un canvi molt petit però no em veig capaç de massa més de moment.
Va vinga anims.
Us deixo l'enllaç pq us el mireu.
http://tartarouchos.blogspot.com/2010/01/proxecto-un-pequeno-cambio-proyecto-un.html

Fabulosa Tormenta

Avui comença aquesta nova aventura blocaire, que fa temps que em rondava pel cap i no la deixava sortir.
Només és una manera de compartir idees, reflexions, belleza, moments,... en definitiva coses que em fan sentir.
Així que a partir d'avui aniré penjant coses que em semblen dignes de compartir i donar a coneixer a tothom.
Estic encantada que passeu per aquí.
A vegades "nada mejor que una fabulosa tormenta" com va dir algun cop el mestre Iñaki Gabilondo.
Petons rodons

Eva