la pau té tants dies com un vol que tinguin... però aquesta pau és la nostra pau, la de cadascú. la pau sense guerres és una utopia mentres els homes juguin entre enveges i reclams i deixin així de ser homes....(o dones). hauriem d'aprendre a PENSAR una mica... que duri.
Ella camina silenciosamente, pero... bajo ese aspecto tranquilo, es todo furia,... pura energía eléctrica. La mujer común... es tan común... como una tormenta
3 comentaris:
oi.
la pau té tants dies com un vol que tinguin... però aquesta pau és la nostra pau, la de cadascú. la pau sense guerres és una utopia mentres els homes juguin entre enveges i reclams i deixin així de ser homes....(o dones).
hauriem d'aprendre a PENSAR una mica...
que duri.
Gemmeta, aquesta reflexió m'ha agradat molt, tens raò primer cal que busquem la pau personal per poder-la transmetre.
Petons
Publica un comentari a l'entrada