L'altre dia mentre em despertava mig aixafada entre els meus fills i el Vicens, em vaig adonar que el sexe masculí ha guanyat terrenys al femení en la meva vida. I malgrat és cert que tinc dues referencies dones maravelloses, la meva mare a la que admiro i la meva iaia Tina a la que adorava, els homes m'han envoltat per tot arreu.
El primer en aparèixer va estar el meu pare. Els que el coneixeu enteneu com és de fàcil estimar-lo. És, tal com diu el meu cosí, un magnific Gonzàlez, un senyor, com tots els germans que han portat aquest nom.
El segons, i amb una mica de retard, va ser el Marc, el meu germà. Esbojarrat, divertit, sincer, carinyòs. Un petardo necessari en la meva vida.
El seguent va ser el Vicens, que va arribar sense fer massa soroll i de sobte ja no me'l vaig poder treure del cap ni del cor. Mil coses en una persona, mil persones en un sol cos. El meu camaleò.
El Vicentó va ser el quart home que va aparèixer, tant desitjat. Cada dia tinc el plaer de veure'l creixer, energic, somiatriutes, perfeccionista, trapella, sensible,...magnific.
I l'últim titoles que ha acabat d'omplir la meva vida ha estat l'Adrianet, amb els seus ulls verds de mar mediterrani, d'oliva, que li canvien segons el sol i segons la lluna. Una rialla vivent, un tossut incansable, un adorador de germà, un solet que m'il.lumina, ....la cinquena maravella.
I que voleu que us digui....estic encantada de tenir tant "macho" al meu voltant, i que duri!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada